LA FUNDACIÓ DE SAGUNT
Fa més de dos mil cinc-cents anys els habitants de l'actual Camp de Morvedre vivien en xicotets poblats construïts sobre les muntanyetes que s'escampen per la vall del riu. Eren agricultors que cultivaven el blat, les olives, el raïm, les figues... i criaven animals domèstics que els servien per a alimentar-se, per a ajudar-los a treballar i per a tenir cura dels seus béns. Coneixien la ceràmica i s'havien iniciat en la utilització dels metalls. El comerç es feia intercanviant productes. Com que no tenim notícies escrites d'aquella època, l'anomenem prehistòria.
Per aquell temps, a l'orient de la Mediterrània, hi havia pobles com el grec que havien aconseguit un elevat nivell en l'organització social, en el treball de les matèries, en la fabricació d'objectes i dominaven l'escriptura, amb la qual expressaren els sentiments i racionalitzaren les idees. Ailàs, els grecs!
Si ens fixem en un mapa de Grècia observarem que és una península molt retallada i amb moltes illes. La necessitat de viatjar per la mar propicià el desenvolupament de la navegació, art que els portà a recórrer la Mediterrània i a fundar colònies. Les colònies propiciaren el comerç i n'estengueren la cultura.
Conten que Hèrcules, el més famós heroi grec, dirigia una flota naval per la Mediterrània en un dels seus treballs. Una de les naus de la seua flota procedia de l'illa de Zante i era comandada pel seu rei Zacint. Aquelles naus, gegants peixos de fusta tripulats per herois mítics, solcaven la Mediterrània amb l'ajuda dels déus. Si el déu Eol els propiciava bon vent, a la veu dels capitans els mariners desplegaven les veles i tensaven les cordes al ritme de joiosos cants. Si el déu Poseidó calmava les aigües, els homes més forts batien els pesats rems al ritme sec del tabal. Navegaven vorejant la costa i atracaven de tant en tant per refrescar.
Així s'acostaren a la península Ibèrica i, finalment, arribaren front a la costa de la fèrtil Vall de Segó. Hèrcules indicà des de la seua nau a Zacint que la terra fèrtil que s'albirava era el lloc on havia de desembarcar mentre ell continuaria una jornada més vorejant la costa. Tot seguit, la veu ferma de Zacint ordenà plegar veles, controlar el calat i atracar la nau al lloc més adequat. Ben situada la nau pel timoner, els remers l'aturaren i dos bragats mariners llançaren l'àncora.
Desembarcaren, comprovaren la bona acollida dels nadius i localitzaren els aqüífers més importants: estanys (d'Almenara), font (de Quart) i el riu. Zacint i els seus homes aconseguiren carn fresca i fruits saborosos. Dinaren com feia temps no ho havien fet.
L'abundància del menjar i la calor de l'estiu convidaven a fer una sesta a l' ombra. Zacint buscà una frondosa figuera i ordenà als 12 seus homes que no el molestaren fins que es despertara. Es gità tranquil' lament i embolcallat pel cant de les cigales es va adormir profundament. En això, una serp s'esmunyí per la soca de l'arbre i arribà al cos plàcid del capità. El braç de Zacint estava estés a terra. La serp avançava sinuosa quan li rossà la mà. La retirà instintivament i el rèptil, interpretant erròniament que el gest era una amenaça, li mossegà el braç. El mortal verí tingué un efecte fulminant. Zacint morí i no tornà a despertar del seu somni.
Passava el temps i els zantins, veient que no despertava, s'impacientaven. Ningú, però, no gosava molestar-lo. A la fi, contravenint les selles ordres, s'acostaren a ell i veieren el seu cos blanc i fred com el marbre. Els guardians cridaren d'espant i un gran estupor envaí tothom. Prompte descobriren en el braç la inconfundible mossegada d'una serp.
La notícia s'estengué pel campament i omplí de tristor els zantins. Ràpidament enviaren missatgers a Hèrcules per fer-li saber el desgraciat incident, el qual, en assabentar-se, lamentà la mort del seu incondicional capità i com un rellamp acudí al seu costat. Quan arribà on jeia el cos sense vida del seu amic, i davant dels desolats zantins, prometé que el seu treball i la sella mort no passarien desapercebuts en la història, perquè sobre el punt més alt de la muntanya que domina la vall del riu construirien en memòria d'ell un magnífic mausoleu on reposarien per sempre més les despulles del rei de Zante i edificarien al voltant una ciutat habitada pels grecs que desitjaren romandre al costat del seu rei.
I potser es féu així, perquè alguns topònims comarcals semblen guardar relació amb aquesta llegenda: el camí de la Serpeta i la torre d'Hèrcules. El camí de la Serpeta es troba en la partida de Palmosa entre les Valls i Sagunt. En aquell camí hi havia una pedra en forma de serp que immortalitzà la bestiola que matà Zacint. La torre d'Hèrcules és encara el punt més alt de la muntanya del castell de Sagunt on es poden observar restes d'una important i molt antiga torre.
Per una altra banda, els arqueòlegs situen en la zona més alta de la muntanya del Castell i els voltants les restes de poblament més antic de Sagunt, i, fins i tot, alguns estudiosos han considerat que el nom de Sagunt podria derivar de Zacint.
